El ciprés de Valdeltormo (Lo xiprer de la Vall)

El joven ciprés de Valdeltormo se plantó para recordar al ejemplar centenario que había muy cerca de este mismo lugar. Fotografía de Óscar Alcober.
Fotografía de Óscar Alcober.

El ciprés de Valdeltormo estaba situado a unos 300 metros del pueblo, en la margen izquierda de la Vall del Riu, en la parada que lleva su nombre, la parada del xiprer. Era un árbol emblemático y centenario. Tenía un gran porte.

En los años 50 y 60, después de terminar el baile, las cuadrillas de jóvenes de la localidad salían de paseo hasta el ciprés. Solían decir: ¿Anem de paseo al xiprer? Era una manera de juntarse sin que estuviesen los padres delante. Se contaban sus cosas y también se producía el acercamiento entre chicos y chicas. Luego daban la vuelta y volvían al pueblo. Era un paseo llano y sencillo.

En los años 70 fue testigo mudo de los partidos del club de fútbol Valdeltormo que allí se disputaron durante un par de años contra equipos vecinos, como Mazaleón.

Tras la desaparición del ciprés y después de pasar unos cuantos años, en 1998, un matrimonio de Valdeltormo, Ángel Alcober y Mª Teresa Timoneda, pensaron en buscar un sitio y plantar un nuevo ciprés, lo más cerca posible de donde estaba ubicado el antiguo.

Sigue leyendo

Memòries d’un xiprer

Vecinas de Valdeltormo van a lavar al río. Detrás de ellas, el imponente ciprés centenario.
Foto aportada por Antoni Dilla y que forma parte de la Galería de Fotografía Antigua de Valdeltormo.
Vecinas de Valdeltormo van a lavar al río. Detrás de ellas, el imponente ciprés centenario.
Foto aportada por Antoni Dilla y que forma parte de la Galería de Fotografía Antigua de Valdeltormo.


A principi del segle XIX les actives i progressistes Societats d’Amics del País van difondre entre els seus simpatitzants una campanya per a restituir la vegetació del territori i iniciar una replantació de xipresos per a vèncer les llegendes i creences a conseqüència de la incultura de la població que hi havia sobre aquesta espècie vegetal. A la Vall del Tormo, un llaurador, José Ripoll de Antonio, n’havia plantat al Calvari, al costat de la vila, i havia dirigit la reforestació dels xipresos de Sant Cristòbol de la veïna població de Massalió. Este vilatà havia compartit l’afició pel cultiu de l’espècie amb el capellà de la població: Evaristo Colera Soldevila, membre destacat de la Societat d’Amics del País i bon coneixedor del territori. Així que, seguint les indicacions de Ripoll, el mossèn havia preparat un planter en el verger de la casa parroquial, per a més tard anar distribuint-los pel terme de la Vall. D’esta manera vaig nàixer jo, el xiprer de la Vall, d’una minúscula llavor. El religiós amb molta cura m’anava regant, entrecavant i arrancant les males herbes mentre creixia fins que em va haver de trasplantar perquè ja m’havia fet prou gran. Les primeres plantacions es van fer al voltant de la vila i com que ja s’havia reforestat el Calvari a mi em van trasplantar en una terra fèrtil, certament la millor del terme. A una vall on sempre hi corria un minúscul reguer d’aigua, llevat a l’estiu, que s’assecava. Era la vall del Tormo o també dita del Riu. I allà em van enterrar en un clot entre el fons de la vall i el camí que anava del poble al Matarranya. El lloc de seguida em va agradar i m’hi vaig adaptar molt bé: aigua a prop, bona terra i sol. Allà hi vaig arrelar i vaig créixer ràpidament. En este mateix indret encara es conserva el topònim de la Freixa i és que segurament abans hi deuria haver freixes, arbres que al Matarranya troben en els llocs humits i que ha donat nom a una vila de la comarca: la Freixneda.

Sigue leyendo