Setmana Santa a la Vall. Matraques i rodets

Col·lecció de matraques fetes per Jesús Fortuño de la Portellada. Foto: C. Sancho
Col·lecció de matraques fetes per Jesús Fortuño de la Portellada. Foto: C. Sancho

A la Vall per Setmana Santa les campanes morien i eren substituïdes per les matraques, coincidint amb la mort de Crist. N’hi havia de dos tipus, totes de fusta: les de maces i les de rodet dentat i llengüeta. Les primeres consten d’una taula de fusta unida perpendicularment a un mànec per agarrar-la en la mà i diverses maces que se fixen en un pont central. Quan la matraca se sacseja les maces impacten la taula de fusta i fan un soroll sec i repetitiu. Les més freqüents són les de dos o tres maces però la parròquia en tenia una de més gran  de sis o set percutors que només la podien fer servir els xiquets més grans perquè pesava molt i s’havia de fer molta força. Los rodets, a altres viles garricsgarrancs o carracles, són també instruments de percussió de fusta formada per una roda dentada que acaba en un mànec.  En voltar la roda impacten les dents en la llengüeta de fusta i fa un so característic sec. La roda dentada i la llengüeta van als dos extrems d’una caixa de fusta que donava impuls per voltar la roda dentada.

A la Vall teníem matraques i rodets que eren de la parròquia i altres que eren de propietat particular. Els primers es guardaven en una caixa gran de fusta a la sagristia i que només s’utilitzaven per la Setmana Santa.

 Matraques de maces. Foto: C. Sancho
Matraques de maces. Foto: C. Sancho

Les matraques i rodets servien per avisar a la població de l’inici de les celebracions religioses del Dijous Sant a Dissabte Sant quan no podien sonar les campanes per la mort de Crist. Los xiquets eixien agrupats de la sagristia i faen rondes pels carrers del poble anunciant los tres tocs de les celebracions litúrgiques. Quan jo era menut només dièvem: primer toc, segon toc i tercer toc. No obstant això hem recollit en altres viles del voltant uns versets que animaven els veïns a anar als actes religiosos de Setmana Santa i que cantaven o recitaven los xiquets. A Faió dien:

-Dones, dones, a on aneu?

-A buscar el fillet de Déu.

-Allà baix lo trobareu,

Enclavat en una creu.

Lo tercer toc!

A missa.

 Matraques de rodet, carracla o garricgarrac. Foto: C. Sancho
Matraques de rodet, carracla o garricgarrac. Foto: C. Sancho

Abans de la guerra civil de ben segur que hi devia haver una matraca gran giratòria al campanal com passa a Vall-de-roures que fa pocs anys va ser restaurada perquè estava en desús. Recordo que el meu rodet me’l va fer el tio Juan Pitarque que era fuster i tenia la fusteria en un carreró que pujava de la carretera a les eres de la Pietat. Lo tio Juan, quan jo era menut, era molt vellet però encara treballava com a fuster per entretindre’s perquè ningú de la seua família va seguir l’ofici.

Durant los oficis del Dijous Sant al matí era molt tradicional i esperada la simulació del terratrèmol anunciant la mort de Crist. Enmig del silenci de la celebració litúrgica, sobretot dalt del coro de missa, es fea un terrabastall en los bancs i tot el que puguera fer soroll. També era tradició que durant el Via Crucis pels carrers del poble el Divendres Sant a la nit la peanya del Crist en la creu i de la gran creu que cedia per a la processó la tia Felicitas la dueven los quintos que per a l’ocasió anaven revestits i encaputxats amb unes túniques negres i morades que es guardaven a la parròquia. Als balcons de les cases per on passava la processó s’hi posaven farols de vidre per il·luminar el pas de les imatges.

Per estos dies a cada casa es faen los coquets de Pasqua i la rosca, unes pastes tradicionals de la Setmana Santa. Cada família anava al forn de la vila o del tio Arcàdio per fer-les. La base d’estes pastes eren: ous, sucre, lleit, lleute, oli i farina. Les rosques que es menjaven el dilluns de Pasqua en colla al riu eren redones o de trena, portaven confitets de colors per damunt i al mig un ou com a decoració però que també es menjava. El dia de Pasqua los menuts anaven a casa dels familiars a buscar la rosca.

Artículo escrito por Carlos Sancho Meix.

Bibliografia. Borau, Ll. i Sancho, C.; Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 2. Cançoner. IET i ASCUMA, Calaceit 1996. –pàg. 234.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.