A la comarca del Matarranya, per celebrar el dia de la Mare de Déu del Pilar, tres viles mantenen la tradició d’encendre fogueres i fer actes al voltant de la festa popular: Massalió, la Vall del Tormo i la Torre del Comte. Dos d’elles només  n’encenen la vespra de la festivitat, el dia 11, són Massalió i la Torre, mentre que a la Vall del Tormo fan fogueres també la nit del mateix dia del Pilar. En el cas de Massalió encén una foguera al riu a la mitja nit i després continua la vetllada amb disco mòbil al Saló Cultural per als jóvens. A la Torre també se n’organitza una a l’esplanada de la Cooperativa a les 10 de la nit i  els assistents són obsequiats amb pastes i cava. A Massalió, com a la Vall, a la foguera, la gent porta esclafidors que són unes varetes que ixen de la boga i se’ls hi talla el suro de la part superior i es pelen les fulles. S’escalfen a la foguera i, quan estan a punt,  es colpeja al terra o contra una paret amb tota la força possible i fan un fort esclafit. Dies abans del Pilar la gent va al riu o a les basses a buscar esclafidors per a les fogueres i les posa a l’aigua perquè no se sequen.

Les colles donen voltes a totes les fogueres de la població per tirar tiradors

Antigament, com encara passa a la Vall, es feien fogueres per tota la vila però, segons Pasqual Vidal, durant la dictadura franquista es van prohibir fer-les dins del nucli urbà i per això ara només se’n fa una i fora de la població. I això també ha fet que les colles i els veïns de Massalió no faiguen ressopós com abans ni tampoc rondes per voltar els carrers per veure les fogueres i fer petar els esclafidors.  A la Vall, contràriament al que ha passat a la veïna Massalió, mai s’ha prohibit fer foc dins de la població i, per tant, s’han fet tantes fogueres con colles de veïns n’han organitzat, sense cap limitació. Aquí se n’encenen dos dies, la vespra del Pilar i el dia de la Mare de Déu. Enguany se n’han fet sis repartides per tota la vila: als passos de la Freixneda i de les Creus, al Pou, a la replaceta de la Carretera, a les Eres de la Pietat i a les Escoles Velles. Fogueres que organitzen els propis veïns aportant gran quantitat de llenya per cremar durant els dos dies. Com a Massalió a la Vall també se tiren esclafidors que aquí es diuen tiradors. Los vallejos si que continuen per colles d’amics o per veïns organitzant los ressopós que aquí es diuen recenes i cada nit es menja una cosa diferent. Així la vespra del Pilar es fa carn rostida a les brases de la foguera i el dia del Pilar xocolata cuita. Les colles donen voltes a totes les fogueres de la població per tirar tiradors, per cantar i per animar la vetllada, perquè a la Vall les fogueres s’encenen a les vuit i la nit es fa molt llarga. Algun any l’ajuntament ha contractat un grup de jota que ha fet una ronda, cantant i ballant, per totes les fogueres per animar la festa. Antigament, fins la dècada dels seixanta, les fogueres de la vespra i del dia del Pilar se’n deien fogueres grans perquè uns deu o quinze dies abans se n’encenien cada nit les menudes. Aquí els encarregats en organitzar-les eren la canalla que cada tarda, en eixir de l’escola, dividits per carrers –la Carretera, l’Arraval, lo Castell i lo carrer del Mig- anaven a buscar llenya per fer a la nit les fogueres, on es tiraven tiradors i es menjava codonys al caliu.

Estes festes populars i tradicionals atrauen cada vegada més visitants que queden sorpresos del costum i la tècnica de tirar tiradors o esclafidors i de l’animació que provoca les fogueres i les menjades de colles i veïns. Tothom coneix al Matarranya les fogueres per Sant Antoni i els elements que complementen la festa: la plega, els diables, l’oferta, els majordoms… i de sant Joan que són celebracions molt generals a tot el territori però el visitants queden gratament contents per descobrir les fogueres del Pilar i tota l’animació al voltant de la festa. Enguany, com que a les nits no ha fet fred ni vent, moltes colles han preparat les improvisades taules al carrer al costat de la foguera, animant encara més la convocatòria festiva.

Texto y Fotografías de Carles Sancho.