Julio Sancho Dilla 
A l’estiu de 1981 lo tio Julio, a l’entrada de casa seua en companyia de Loreto Timoneda, la seua dona, mos va cantar una cançó que fea referència a la Tercera Guerra Carlista (1872-76). La composició començava amb una jota molt popular al Matarranya i seguia amb uns versos dedicats als seguidors de don Carlos. L’entrevista la vam fer els jóvens del Grup de Treball de la Vall del Tormo dins de la campanya de recollida d’informació per les exposicions que organitzàvem a les Festes d’Agost. Després l’entrevista la completàvem amb una breu biografia de l’informador.
Julio Sancho Dilla va nàixer a la Vall el 1902 i sempre hi va viure. Va anar a l’escola dels 4 als 11 anys que va ser quan es va morir son pare Felipe Sancho Ráfales (1875-1915) als 40 anys. Després de la guerra va tornar a l’estudi a l’escola d’adults i va treballar com a llaurador. Es va casar en la Loreto Timoneda. Del material que mos va transmetre, gran part d’ell, va ser escoltat a sa mare Bárbara Dilla Borrás (1870-1971) que va viure 101 anys. Lo tio Julio va morir el 2001 a la Vall als 99 anys.
Este és el cant carlista que mos va cantar: L’atac a Gandesa
Allà baix ne pugen quatre,
los quatre del gorro roig,
los quatre contrabandistes
i és la ronda de Mont-roig.
Entre Cucala i Panera,
i entre Castells i Savalls,
han format un gran atac
i han perdut los liberals.
I n’han mort molts de cipaios
i també molts de soldats.
Entre Cucala i Panera,
i entre Castells i Savalls.
Cucala i Panera
s’han fet molt amics,
que van per les costes
fotent-se els cabrits.
I tota aquella turba
que van detràs d’ells,
cobren lo socorro
quan vénen les pells.
Allà baix ne pugen quatre,
los quatre del gorro roig,
los quatre contrabandistes
i és la ronda de Mont-roig.
La cançó i la transcripció musical la vam publicar a Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 2. Cançoner(1996) p.195.
Comentaris a la cançó
Sobre l’atac a Gandesa que fa referència la cançó, suposem que es refereix al que va patir la població el 1874 durant la Tercera Guerra Carlista (1872-1876). Els partidaris de don Carlos no van poder entrar a Gandesa i van ser derrotats pels liberals. A la Primera Guerra també hi van haver atacs a la capital de la Terra Alta.
-Gorro roig peça identificativa en l’uniforme carlista.
-Rondes carlistes estan formades per un grup reduït de soldats i cavalls per mantindre l’ordre públic en el territori que controlaven.
-Pasqual Cucala Mir (a) Rull de la Mira, nascut a Alcalà de Xivert (Castelló) 1816 i morí a Portvendres (França) 1892. Participà també a la primera i segona guerra. A la tercera va actuar pels Ports i el Maestrat comandant un batalló de soldats. Al 1872, amb 56 anys, va inicià la rebel·lió. A l’abril de 1873, amb 12 homes, va protagonitzar una acció a la Portellada i després a Alcalà de Xivert. Va ser anomenat Comandant General d’Aragó i el Maestrat acabada la guerra.
-Ramon Piñol (a) Panera, nascut a Tortosa, fae de comerciant d’olis fins anar-se’n amb els carlistes i en poc temps era coronel. A l’abril de 1973 afusellà a diversos Voluntaris de la República a Batea, després de desarmar-los. Fet extraordinari perquè en la Tercera guerra carlista els revoltats només confiscaven armes i recaptaven contribucions a les poblacions. Va ocupar Beseit i va comandar el batalló anomenat Gandesa.
-Joan Castells i Rossell, nascut a Àger (Lleida) 1802 i mort a Niza (França) el 1891. Actuà a Catalunya a les tres guerres carlistes. El 1872 s’aixecà a la vila de Gràcia en inici de la tercera guerra. Cap de les tropes carlistes catalanes.
-Francesc Savalls i Massot, nascut a La Pera (Girona) el 1817 i mort a Niza (França) 1886. En la tercera guerra es va conèixer com el terror de la muntanya. Savalls va substituir a Castells al front de les tropes catalanes carlistes.
-Cipaios era com anomenaven també els carlistes als liberals.
Els primers quatre versos de la cançó també s’han recollit a Lo Molinar. Literatura popular… p.178-179,a Aiguaviva, Arenys de Lledó, Bellmunt, la Codonyera, Fondespatla, Mont-roig, la Pobleta de Morella, la Portellada, Pena-roja, Ràfels i la Sorollera.
A Pena-roja hem escoltat una altra versió:
Allà baix ne pugen quatre,
los quatre de la gorra roja,
los quatre contrabandistes
de la penya de Pena-roja.
I una altra a Mont-roig:
Allà baix ne pugen quatre
amb un pa i una sardina
i també puge Malao
a vore la Marcel·lina.
A la Vall, Benjamín Alcober, el 1980, mos va recitar una folia de crítica política als liberals de la mateixa època de “L’atac a Gandesa”. Recollit a Lo Molinar. Literatura popular…, p.147.
Salmerón al Congrés
ha posat una barberia,
per afaitar per les tardes
a son pare i a sa tia.
Nicolás Salmerón va ser president de la Primera República Espanyola el 1873.
Benjamín Alcober Monfil va nàixer a la Vall el 1913. Anà a l’escola fins els dotze anys. Va treballar de ferrer a Batea durant any i mig l’any 1931 i a Massalió dos anys, entre 1933 al 1934. Un camí acabada la guerra civil va viure a la Vall, a on treballar com a sabater i electricista. Li agradava molt llegir i estar ben informat, segons mos deia en una entrevista que li vam fer el 1980. Va morir a la Vall el 2004.
Transcripció i comentari musical de Lluís Borau, Lo Molinar. Literatura popular… pp. 195-196.
“Aquest romanç és, evidentment, un assemblatge de tres cançons, interpretades, en la versió que tenim, sense interrupció. La primera part, una de les més belles del cançoner matarranyenc, en compàs ternari, és una jota, amb text de contrabandistes, sense relació amb els fets narrats a continuació, i se sol cantar també independentment al Matarranya. La segona part canvia a compàs binari i és on comença pròpiament la carlinada. La tercera part és altra vegada una jota –compàs novament ternari- si bé continua la temàtica carlina. Cal notar també que precisament en el tercer compàs de la segona part ens trobem amb l’únic cromatisme descendent de tot aquest aplec de melodies del Matarranya. La segona i la tercera part unides podrien haver format part d’un romanç commemoratiu.”
CARLES SANCHO MEIX.