Hoy queremos recordar a José María Palanques, maestro y escritor, que además ejerció como practicante en Valdeltormo durante los años que residió en el municipio junto a su familia, la maestra Amada Meseguer y su hija Florinda. Llegaron a finales de los años cuarenta del siglo pasado y residieron en una de las casas de los maestros, situada en la primera planta de la que entonces llamaban «casa nova». Hoy el edificio acoge de nuevo las instalaciones del colegio público San Roque.
José María Palanques llegó a Valdeltormo para ocupar la plaza de practicante, mientras que su esposa, Amada Meseguer, se encargaba de dar clase a las niñas del colegio. Ambos eran maestros. Palanques tenía su plaza en la escuela de la huerta de Miraflores de Caspe, pero se marchó pidiendo una excedencia y ocupó la plaza de practicante de nuestro pueblo. Su objetivo era estar con su familia. Tanto el matrimonio como su pequeña hija Florinda se integraron pronto en la vida sencilla de Valdeltormo.
José María y Amada sólo residieron ocho años en Valdeltormo (1946-1954) pero los vínculos que crearon con vecinos del municipio los conservaron toda su vida. Hoy su nieta los sigue manteniendo.
Palanques fue un hombre de mente inquieta, maestro, escritor y muy interesado siempre por la cultura. Mantuvo durante toda su vida, hasta el año 2000 que falleció, una gran amistad con mosén León Andía, sacerdote de nuestro pueblo durante 56 años. Es el autor de la letra del Himno de Valdeltormo (la música es del maestro Andía).
Hoy, Carlos Sancho recuerda a José María en este interesante artículo que repasa algunos de los momentos de su vida.
Encara recordo algunes tardes, en la dècada dels 60 del segle passat, el 2cavalls que conduïa José Maria a la Plaça de l’Ajuntament aparcat i ell i mossèn León passejant tranquil·lament i conversant.
José María Palanques Montón
Va nàixer al poblet de Castillo de Villamalefa –prov. de Castelló- el 1913 i va migrar de menut amb tota la família a Santa Coloma de Gramenet que en aquell temps era un municipi de poc més de dos mil habitants. Va estudiar Magisteri i va fer de mestre en la seua població. Membre molt actiu del Centre El Porvenir del Fondo –barri de Santa Coloma on vivia.
Es va casar amb Amada Meseguer, docent també, i van tindre una filla, Florinda que va seguir la tradició familiar. Acabada la guerra civil van deixar Catalunya i van passar a fixar la seua residència a l’Aragó. Va fer de mestre a Casp, Massalió i també a la Portellada, on hi va viure la família a partir del 1970.
Quan la seua dona va estar de mestra a la Vall, entre el 1946 a 1954, la família vivia a les cases dels mestres de la Casa Nova, damunt de les escoles, i ell feia de practicant a la nostra població fins que va vindre Rogelio Ferrás. Durant esta època a la Vall el matrimoni Palanques-Meseguer va fer una forta amistat amb mossèn León que va durar durant tota la vida amb una abundant correspondència que conserva la seua neta i que podrà ser consultada en el recent inaugurat Arxiu Amada Messeguer a la Portellada.
Apassionat per l’escriptura va veure publicats tres llibres: Palanques (1983) sobre la vila origen del seu cognom, La villa de La Portellada y su bicentenario (1989) sobre la història del seu poble d’adopció i Antología poética (1993) recull dels poemes més creatius a criteri de l’autor.
Iniciador el 1984 de les trobades familiars a l’estiu a Palanques, dels que duen com a cognom Palanques, municipi de la comarca d’Els Ports que escassament té 30 veïns. Va tindre un pas molt breu per l’ajuntament de la Portellada; escollit regidor el 1983 i presentat com a independent en la candidatura del PSOE, als pocs dies de la formació del consistori va dimitir, substituint-lo el segon de la llista socialista .
Va escriure la lletra de l’’Himno de Valdeltormo’ (1992) acompanyant la música que va compondre el seu amic mossèn León Andia. Encara recordo algunes tardes, en la dècada dels 60 del segle passat, el 2cavalls que conduïa José Maria a la Plaça de l’Ajuntament aparcat i ell i mossèn León passejant tranquil·lament i conversant.
Escrigué articles i diverses col·laboracions en diaris i revistes: Fòrum-Grama i Grama de Santa Coloma de Gramenet i Amanecer, Heraldo de Aragón, Lucha que més tard passaria a canviar el nom per Diario de Teruel i Gaceta del Matarraña a l’Aragó. La revista Fòrum-Grama, de l’abril del 2001, recull la notícia de la mort a la Portellada del seu antic col·laborador.