Ara que s’està treballant en la Catalogació de les Oliveres Centenàries i Singulars de la Comarca del Matarranya volem posar en valor l’Olivera de la Mare de Déu de la Vall del Tormo.
A l’oest del nucli de població de la Vall i dins del nostre terme, a la partida de les Planetes, a la vora mateix del camí de la Vall de Conxello i de la Buitrera, es troba l’Olivera de la Mare de Déu, un arbre de proporció mitjana. Era propietat de l’església, segons mossèn León, i el nom va relacionat en què la seua producció estava destinada a proveir d’oli la llàntia per il·luminar permanentment el sagrari de l’altar major de l’església de la població. El punt de llum estava situada en l’arc de la dreta de l’altar que separa este de la cúpula del temple, a una alçada d’uns tres metres. La llàntia era de llautó daurat i en el centre duia un recipient de vidre que s’omplia d’oli per alimentar una metxa encesa que donava una llum tènue. Una corda i una corriola la faen pujar i baixar per fer-li el necessari manteniment. Recordo que, de tant en tant, mossèn León baixava la llàntia per comprovar el seu correcte funcionament, afegint-li metxa i oli.
Aquí estaba colgada la lámpara de aceite 
Lámpara de aceite. Dibujo C. Sancho.
La llàntia del sagrari era una peça antiga que es conservava de quan no hi havia llum al temple perquè, a més, des que va arribar la llum s’hi va instal·lar una llumeneta elèctrica al costat del sagrari. La llàntia assegurava que sempre estiguera il·luminat perquè els talls de llum eren freqüents a la població fins mitjans del segle passat. Durant les obres per la recuperació d’una part dels esgrafiats i pintures barroques del temple, iniciades al final de la primera dècada del nou segle, la llàntia es va haver de traure perquè la decoració que hi havia en l’arc es va restaurar i el punt de llum es va substituir per un altre elèctric més potent i, lògicament, la llàntia d’oli ja no es va tornar a col·locar per donar més visibilitat la pintures de l’arc d’accés a la cúpula.
De la recol·lecció i de fer oli per a la llàntia s’encarregava sempre algú que estiguera relacionat en la parròquia com era el campaner, càrrec que va ocupar fins l’electrització de les campanes, en la dècada dels setanta del segle passat, Arcadio Aguilar.
A totes les nostres viles hi devien haver oliveres destinades a la producció d’oli per a les llànties de les esglésies de les parròquies. Així a Queretes tenen l’Olivera de la Llàntia, a la Freixneda l’Olivereta de Nostre Senyor i al Mas de Llaurador dos bancals, al costat de l’antiga carretera i prop del nucli de la població,, estaven plantats d’oliveres que eren propietat de la parròquia, segons explicava mossèn León. Hem trobat una altra Olivera de la Mare de Déu a Barraca d’Aigües Vives, municipi de la comarca Ribera Alta, situat prop d’Alzira a València. La Confraria de la Mare de Déu és la propietària i encarregada del manteniment de l’olivera, en l’article consultat no es diu si era un arbre destinat al manteniment de les llànties de l’església com passa a la Vall.
Artículo escrito por Carlos Sancho – Fotografías: Iván Sancho y Carlos Sancho.