Des de les comarques que formen part del denominat Baix Aragó històric recentment s’ha engegat un nou projecte: la Ruta de l’Aigua. Una iniciativa per recuperar les obres hidràuliques de les nostres viles que, a conseqüència de l’escassa utilització, s’han abandonat i presenten una situació lamentable. Algunes, escampades pel terme, en altre temps, eren llocs molt freqüentats pels agricultors per a veure, per a regar o per altres usos i altres abastien d’aigua les poblacions. Ara, en un temps en què hi ha escassetat d’aigua, es pretén restaurar-les per tornar-les a utilitzar, com un atractiu turístic més i com a mostra del nostre patrimoni, perquè algunes d’aquestes obres hidràuliques tenen un extraordinari valor monumental que cal preservar.

En una vila menuda com la Vall del Tormo, que distava poc més de dos quilòmetres del riu Matarranya, hem recollit una relació bastant llarga d’obres hidràuliques, a pesar que el seu terme és bastant reduït. Dins del nucli urbà tenim el testimoni de l’antic Pou per a l’aigua de boca i els abeuradors per als animals a la Vall del Riu, el pou d’en Seguer al pas de la Freixneda –segons hem llegit en textos del segle XIX-, la rebassa i la Bassa de Sant Roc que recollien l’aigua de pluja del Calvari i la Bassovera del Castell. Escampades estratègicament pel terme més basses, fonamentalment, usades per abeurar els animals de càrrega i el bestiar: Allà Barco, la Freixneda, Miquel, Plans de Montfort, Roig, Vall de Conxello, Vall de l’Olivera, Alcanyís, Racons i Torrasses. Fonts: Fontanassa, Britxa, Camí del Mas del Llaurador, Gafets, Mas de don Pedro i Navarro. Povets com el de la Marta. I, finalment, dos molins: de la Farina i d’en Castres. Algunes d’aquestes obres hidràuliques, lamentablement, ja només ens ha quedat el record de suggerents topònims que hem de conservar, d’altres, afortunadament, encara es poden recuperar i restaurar gràcies a aquesta iniciativa supracomarcal de la Ruta de l’Aigua.

Carlos Sancho