Nascut el 22 de març del 1921 a Ràfels en una família de llauradors formada pel matrimoni Manuel Antolín i Serafina Delmar i tres fills barons: Antonio, Rafel i Hilario. Els primers anys van transcórrer a la seua vila de naixement on va viure fins la guerra civil. Durant la mateixa, en la primavera del 1938, va ser destinat, amb només 17 anys, amb altres 49 jóvens del territori, a fer trinxeres a la Serra de Cavalls –entre Gandesa, el Pinell i Benissanet- per preparar un ampli front republicà de guerra del que després seria la famosa i sagnant Batalla de l’Ebre. Afortunadament per ells quan estaven a Lledó amb l’exèrcit republicà, veient l’aproximació de les tropes enemigues i la impossibilitat de fer-los arribar a la seua destinació per ajudar-los a fer trinxeres, els van deixar anar i van tornar a les seues viles. De ben segur que aquell mig centenar de jóvens van salvar les vides en no haver d’anar al front de l’Ebre, l’episodi més tràgic i dramàtic de la guerra civil espanyola.

• 

• 

Acabada la guerra civil, el 1940, la família Antolín Delmar va deixar Ràfels i va marxar a viure a la Vall del Tormo per treballar les propietats d’una família en què el pare havia mort a la guerra i necessitaven braços per cultivar totes les terres. Lo tio Antonio, el germà gran, hi va estar poc al poble treballant a l’agricultura perquè un familiar li va trobar faena a Barcelona, a la fàbrica de licors La Vid. Hilario que va entrar en quintes el 1941, va anar al servei militar el 1943 a Jaca durant tres anys, una volta llicenciat son germà Rafel. Lo tio Rafel, suposo que nom triat per la família per honrar al patró de Ràfels, es va dedicar tota sa vida a l’agricultura tradicional, seguint els passos de la família. Rafel, el segon dels germans, va tindre també una vida longeva i va arribar a complir els cent anys, mort el 2018.

• 

• 

Lo tio Hilario, el fill menut del matrimoni, es va casar el 1950 amb Mercedes Bricha. Després de fer de llaurador, va entrar a treballar a la Renfe aquell mateix any perquè la Vall del Tormo tenia estació de tren i una brigada de ferroviaris encarregada del manteniment de les vies i del trànsit. Durant el final de la dècada dels quaranta la situació dels treballadors ferroviaris va ser molt difícil i complicada ja que els maquis, refugiats a la Serra Molina, molt prop de l’Estació, van fer diversos sabotatges als trens per interrompre les comunicacions: explosió al pont de la Torre el 15 de novembre del 1947 i la crema de l’autovia a la Vall el 28 de desembre del mateix any.  Ell, afortunadament, ja no va haver de passar per eixa situació perquè tres anys més tard, el 1950, ja s’havien acabat les hostilitats dels maquis a les línies de comunicació a les viles del voltant, encara que van resistir en altres territoris fins el 1952.

• 

• 

Els tres germans i les seues famílies es trobaven cada any a l’estiu a la Vall quan el tio Antonio venie de vacacions i anava a Ràfels a passar uns dies a casa sa sogra i, més tard, van comprar-ne una perquè enyoraven molt la vila on havien nascut i volien seguir visitant la família i els amics. Antonio portava sempre els ingredients necessaris per fer diversos tipus de licors que elaborava a La Vid on treballava per obsequiar els germans. Com molts vallejos de la seua generació el tio Hilario era un bon aficionat a la caça que era una forma de trobar-se els amics, una de les poques distraccions d’aquella època, fins que va marxar a treballar fora del poble.

En el 1973 la línia Val de Zafán-Tortosa va tancar a conseqüència de l’escassa rendibilitat i els problemes de manteniment de la infraestructura i Hilario, com tots els treballadors vallejos de la Renfe, va ser destinat a altres llocs com tots aquells que van voler continuar en l’empresa. Hilario va estar primer a Tortosa, després a Salou i, més tard, el van destinar a l’Hospitalet de l’Infant –Tarragona- on hi va passar els últims anys en actiu. A Miami Platja va comprar casa on se va establir amb la seua dona fins la seua jubilació en la Renfe, moment en què va tornar a viure a la Vall on conservava la casa familiar al carrer Major. Del matrimoni d’Hilario i Mercedes va nàixer la seua única filla, l’Amelia, que no va haver d’acompanyar als seus pares fora de la vila perquè es va casar amb Salvador Sancho, conegut popularment com Dorín, i fruit del matrimoni nasqueren dos fills: Sergio i Ivan.

• 

• 

Ja jubilat Hilario i retornat a la Vall, l’hort ha segut una altra de les seues aficions i dedicació fins fa ben pocs anys, on ha passat moltes hores per mantindre una activitat saludable. També era habitual de trobar-se amb els amics al cafè després de dinar on passaven la tarde jugant a cartes, al guinyot o al rabino. El 2019 es va morir la seua esposa la tia Mercedes, després de quasi 70 anys de matrimoni. Actualment viu amb la seua filla i encara baixa puntualment cada dia al carrer i conserve una bona salut, només afectada per una inoportuna sordera. Hilario pot presumir amb molt orgull de tindre quatre besnets: l’Ariadna, l’Alexis, lo Genís i la Neus que omplen d’alegria la casa dels seus fills.

Per molts anys tio Hilàrio!

• 

• 

Artículo escrito por Carles Sancho. Gracias a la familia de Hilario por la información y las fotografías aportadas.