El Grup de Treball de la Vall del Tormo, els socis fundadors de l’Associació Cultural de la Vall del Tormo

1980. Grupo de Trabajo La Vall del Tormo: Elena Ferrás, Lina Giner, José Miguel Gómez, Nieves Serret,  José Luis Planchat, Pili Guiral,  Roberto Sancho, Rosa Mari Serret i Carlos Sancho.

1980. Grup de Treball La Vall del Tormo: Elena Ferrás, Lina Giner, José Miguel Gómez, Nieves Serret, Roberto Sancho, José Luis Planchat, Pili Guiral, Rosa Mari Serret i Carlos Sancho.

El 1979 vam coincidir a Barcelona tres amics interessats pel nostre poble: José Luis Planchat biòleg que treballava a la Caixa, Pili Guiral economista i funcionària d’Hisenda i jo mestre a una escola privada de la Trinitat Vella. En diferents reunions que van tindre vam pensar en investigar sobre la nostra vila que era el que mos unia als tres i, a més, érem amics. Quedàvem, de tant en tant, a la Biblioteca de Catalunya al carrer del Carme de Barcelona per buscar informació sobre la Vall del Tormo: història, geografia, arquitectura, fotografia, economia, biologia, toponímia, literatura popular, etnologia, personatges, demografia… Això ho vam fer durant tot el curs 1979-80. A les vacances, amb altres amics del grup del poble que havíem format, prospectàvem detalladament tot el terme municipal per trobar jaciments arqueològics i altres elements constructius. Agafàvem materials ceràmics de superfície per estudiar-los i exposar-los a la població a través d’exposicions coincidint amb les festes d’agost. Alguns jaciments els vam trobar ressenyats en la bibliografia que anàvem investigant a la Biblioteca de Catalunya perquè Institut d’Estudis Catalans, durant el primer tercer del segle XX, havia fet excavacions al Matarranya i la Terra Alta i que va publicar els seus resultats en el Butlletí de l’entitat. La Torre Cremada, les Torrasses, Tossal de Santa Bàrbara, Mas d’en Rius, lo Serrau, la Vall d’en Jorba, la Miraveta a Queretes, los Castellans al Mas de Llaurador i el Mas de n’Aguilar. A l’estiu del 1980, coincidint en les festes majors, van organitzar la ‘Primera Exposició Monogràfica de la Vall del Tormo’ a l’escola municipal per mostrar a la població tot el que havíem recopilat del nostre poble. L’any següent vam continuar investigant i per festes la segona mostra, on vam exposar més materials d’arqueologia, literatura oral i etnologia. De les dos exposicions es van fer dossiers que recollien imatges i els materials recuperats.

1980. La Corporación municipal junto a los jóvenes integrantes del Grupo de Trabajo la Vall del Tormo. Felipe Montañés (Alcalde),  José Miguel Gómez, Elena Ferrás, Nieves Serret, Roberto Sancho,  Rosa Mari Serret, José Luis Planchat, Pili Guiral, Daniel Gómez, Lina Giner, Eusebio Ibáñez (Secretario), Amado Timoneda, Fernando Alcober i Carlos Sancho. Abajo: Fernando Timoneda i Fernando Montañés,

1980. La Corporación municipal junto a los jóvenes integrantes del Grupo de Trabajo la Vall del Tormo. Felipe Montañés (Alcalde), José Miguel Gómez, Elena Ferrás, Nieves Serret, Roberto Sancho,  Rosa Mari Serret, José Luis Planchat, Pili Guiral, Daniel Gómez, Lina Giner, Eusebio Ibáñez (Secretario), Amado Timoneda, Fernando Alcober i Carlos Sancho. Abajo: Fernando Timoneda i Fernando Montañés.

Per consolidar l’agrupació van constituir-nos en Grup de Treball de la Vall del Tormo i van formar l’Associació Cultural de la Vall del Tormo amb estatuts que va aprovar l’organisme corresponent a Terol. Érem membres del Grup de Treball, a més dels anteriorment citats residents a Barcelona, Roberto Sancho, Lina Giner, Elena Ferrás, José Miguel Gómez, Rosa Mari Serret i Nieves Serret, segons una fotografia de grup en el 1980 que apareix en el dossier de l’exposició. L’Ajuntament mos va ajudar econòmicament en els materials necessaris per muntar la mostra i mos va animar en la nostra investigació. El Consistori del 1980 estava format per Felipe Montañés com alcalde, Fernando Montañés, Fernando Timoneda, Amado Timoneda, Fernando Alcober, Daniel Gómez, José Ibáñez com a regidors i Eusebio com a secretari. La mestra de la Vall, Pura Gajete, ens va cedir l’escola i alguns materials interessants de la seua propietat per ser exposats. El Grup de Treball vam publicar diferents treballs en revistes dels temes investigats: “Construcciones de campo peculiares en la Vall del Tormo” al Boletín del Centro de Estudios del Bajo Aragón(1981), “Evaristo Colera rector de la Vall (1772-1937)” a la revista Nosotros(1982) que editava les parròquies de la zona de Vall-de-roures i “Contribució a l’estudi de la literatura oral popular catalana del Matarranya” a Gaceta del Matarraña publicada per ASCUVAL(1984). També vam participar en unes jornades culturals que va organitzar el Centro de Estudios Bajoaragoneses.

L’Associació Cultural de la Vall del Tormo constituïda el 3 de gener del 1982 va ser la primera entitat formada a la comarca del Matarranya per dinamitzar la cultura municipal, van formar part de la primera junta: Roberto Sancho com a president, José Miguel Gómez com a secretari, Rosa Serret com a tresorera, Pura Gajete com a directora cultural, José Luis Planchat, Pilar Guiral, Carlos Sancho, Lina Giner i José Miguel Timoneda Serres com a vocals. Anteriorment al Matarranya s’havien creat entitats vinculades a les parròquies com és el cas del Club Parroquial de Massalió del 1971 i el Club Parroquial Gente Joven a Queretes del 1975. Aquí a la Vall, en recuperar i tancar la llonja de davall de l’Ajuntament,  vam formar el Tele-Club que estava de moda en aquells anys setanta del segle passat: taula de ping-pong, futbolí, alguns llibres, televisió, Diario Lucha de Teruel que el 1980 seria el Diario de Teruel, escola de música del mossèn, lloc de reunió de jóvens… Altres agrupacions com Amigos de Calaceite van durar molt poc. A la capital de la comarca l’Asociación Cultural de Valderrobres va constituïr-se l’estiu del 1982, mig any després de la de la Vall. A poc a poc van anar formant-se les entitats locals com a associacions culturals a quasi totes les viles de la comarca: la Torre, la Portellada, Fondespatla, Arenys, Lledó, Mont-roig, Pena-roja…

1980. Primera exposición organizada por el Grupo de Trabajo La Vall del Tormo.

Anys més tard, en construir-se el poliesportiu municipal, l’ajuntament va voler associar la nostra entitat també a l’esport per dinamitzar la nova construcció de la vila i va crear l’Associació Cultural i Esportiva de la Vall del Tormo. Durant els últims anys l’associació va funcionar molt bé i era la responsable d’organitzar la Setmana Cultural que cada any es celebrava abans de les festes patronals: teatre, cine, animació infantil, menjars populars, actuacions musicals, xerrades, exposicions…

Crec, i estic segur, que a la Vall hi hague una associació cultural és molt important perquè pot ajudar a dinamitzar les activitats recreatives, socials i culturals de la població. És per això precisament que totes les viles veïnes compten en associacions locals. En los municipis menuts que totho se coneix és molt important trobar-se i reunir-se per compartir interessos, aficions i socialitzar-se. Tenim al nostre poble el cas de l’èxit en la participació de la Coral de la Vall, una activitat musical que l’any passat va fer la seua presentació i que enguany ha hagut d’aturar-se per culpa de la pandèmia però que esperem que l’any vinent continuo ben viva. La Setmana Cultural que s’organitza a la Vall és una programació que tota la població estem esperant cada agost i que significa el preludi de les animades festes majors i que planifica durant tot un any l’Associació Cultural de la Vall del Tormo. Si fa prop de quaranta anys un grup de gent jove vam veure necessària constituir-la, ara ja no fa falta? Com veeu el jove i actiu l’Ajuntament ha fet una crida a la població buscant col·laboradors i aposta per la seua continuïtat i per nou impuls. La deixarem perdre?

Carles Sancho

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.