Arqueologia i toponímia

Recentment s’ha publicat Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite y La Fresneda (Teruel) un excel•lent volum d’investigació on es recull la important tasca arqueològica que s’ha realitzat en els últims anys en la nostra comarca i, molt especialment, dins del terme municipal de la Vall del Tormo. Els autors del treball són Pierre Moret, José Antonio Benavente i Alexis Gorgues i l’edició del Taller de Arqueología de Alcañiz i la Casa de Velázquez. Però és una llàstima que els arqueòlegs del volum haguen tingut poca cura en anomenar els jaciments que apareixen en els textos.
Les errades són importants i nombroses. Els autors argumenten d’un dels poblats: “El yacimiento de El Cerrao sólo se conocía por una breve mención en la Carta Arqueológica de Aragón, bajo el nombre ‘Lo Serrao’ (C. A. Aragón 1991:90)”. De cop i volta Lo Serrao es converteix en El Cerrao, sense que els autors ens argumenten el canvi sobtat del topònim. El jaciment de Lo Serrao va ser prospectat pel Grup de Treball de la Vall del Tormo el 1980 i donat a conèixer a la nostra població en les exposicions realitzades el 1980 i 1981, juntament amb una mostra dels materials recollits en la prospecció. I vam ser nosaltres qui vam recuperar el topònim popular amb que es coneixia el lloc on vam trobar els materials i les restes de les construccions. Per quina raó ara s’ha canviat el nom en el llibre?
Respecte al jaciment de Los Trullets diuen els autors del treball: “Como la colina carecía de nombre…decidimos darle el nombre del propietario del terreno, don Felipe Montañés…”. Així que el van anomenar Cabezo Montañés, però com que cabezo era un topònim estrany a les nostres viles el van canviar per Tossal Montañés. Això haguera estat correcte sí, com afirmen erròniament, “la colina carecía de nombre”. Aquesta elevació té un nom molt significatiu i realment precís i preciós: Los Trullets perquè els nostres avantpassats, amb molt de sentit comú, en veure la gegantina estructura constructiva d’un gran dipòsit circular magníficament empedrat van creure que correspondria a uns trulls que servirien per guardar-hi líquids o sòlids: vi, oli o gra. D’aquí l’encertat topònim popular.
El jaciments del Tossal de Santa Bàrbara, la Vall d’en Jorba i del Mas d’en Rius també van ser prospectats i divulgats pel Grup de Treball de la Vall del Tormo durant els anys 1980 i 1981 i és per això que el seu nom respecta la toponímia rural. Altres jaciments que apareixen en el llibre i que tenen el seu nom incorrecte són: La Torrassa situat al nord-oest del nucli de la Vall i que és conegut com Les Torrasses, Mas de los Casos, en el terme de Massalió és conegut per Mas dels Casos, forma popular del Mas dels Escassos, les Penes Roges, situades en el terme de la Freixneda, al costat del riu Matarranya, ha estat traduït per Peñarroyas en el llibre, el mateix passa amb la Vall del Pinar que tradueix per Val del Pinar i amb el Balcó de Pilatos per Balcón de Pilatos, tots aquests jaciments en el terme de la Freixneda.
La gent que fa treballs sobre el Matarranya ha de saber que la llengua pròpia de les nostres viles és el català i, justament, és en la toponímia on es troba la llengua més autèntica, la que s’ha conservat amb escasses influències forànies. Actualment s’han fet i publicat bastants treballs de toponímia rural i urbana a les nostres viles: Desideri Lombarte de Pena-roja i Aiguaviva, Josep A. Carrégalo de Mont-roig, Artur Quintana de la Codonyera, Antoni Llerda de Queretes, Marc Martínez de Nonasp, Enrique Puch i jo mateix de Vall-de-roures, Ricard Solana i Mercè Gimeno de Calaceit, Pasqual Vidal de Massalió i de la Vall del Tormo i el Mas del Llaurador qui subscriu aquestes ratlles. Per respecte a l’esforç que s’ha fet i s’està fent per conservar i divulgar la nostra toponímia tradicional cal ser conseqüent en els treballs d’arqueologia i anomenar els jaciments arqueològics respectant i mantenint la toponímia pròpia del territori. Estem segurs que en els centres d’interpretació de la Ruta dels Ibers del Baix Aragó que s’estan creant actualment a les nostres viles –Queretes, Calaceit, Massalió i la Vall del Tormo- es farà un gran esforç per mantenir una correcta toponímia dels jaciments i en la llengua utilitzada en els textos que expliquen el nostre interessant patrimoni arqueològic que mereix ser convenientment conservat i divulgat. Els últims panells bilingües sobre el patrimoni que s’han instal•lat a la nostra vila i a tota la comarca és una mostra de com es poden fer bé les coses. Només cal seguir el camí marcat en aquesta última iniciativa. No voldríem veure repetits els errors lingüístics dels autors del llibre.

Article publicat en castellà per Carlos Sancho a La Comarca 24 de juliol 2007, pàg. 6.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *